Després de dos dies intensos i un de repòs anem a intentar explicar el que ha sigut aquest 7è Uncurt.
Per començar, la nit de divendres l'ateneu popular d'Artés es va omplir de gent per presenciar la primera projecció. En l'ambient càlid i amable, que podria oferir un café-teatre, es va poder gaudir per primer cop dels curts aspirants a premis. Per altra banda, hi va haver una gran participació en el concurs/joc on s'havien de relacionar varies fotos amb els curts on apareixien, val a dir que ningú va encertar totes les respostes i que per sorteig amb mà innocent, o no molt bruta, el premi se'l va endur la Queralt Rubio Serra. Finalitzada la projecció podríem dir que el col·loqui cinèfil es va allargar fins a les portes de la matinada.
Dissabte al matí, l'Uncurt va ajuntar forces amb el mercat d'estraperlo i el col·lectiu d'artistes per passar un agradable matí entre paradetes d'artesania i obres d'art. Mentrestant els mestres paellers Ambròs i Ignasi anaven perfumant l'ambient i obrint la gana que els rebujitos i la cervesa artesana retenien com podien. Un cop paït l'arròs, L'Uncurt tornava arrencar a la sala 2 de gener amb una segona projecció molt especial i que podríem anomenar oficialment la familiar on cotxets i bastons compartien butaques i aplaudiments, les crispetes van perfumar l'ambient i la gent del grup de teatre manresà Ben grillarts l'animaven. Per segon cop el públic va poder votar el seu curt predilecte, faltaven poques hores per saber el resultat.
I ben sopat, la sala es va començar a omplir per viure una nova gala d'uncurt. Els protagonistes posaven radiants al foto call, quan diem protagonistes ens referim a qualsevol que va entrar a la sala en qualitat del que sigui: directors, actors, càmeres, públic... fins i tot organitzadors! Les espectaculars rialles caçades per les càmeres eren un bon presagi de com seguiria la nit. Amb la gent acomodada va arribar el moment de conèixer els nominats a cada premi on hi va haver un grup de sospechosos habituales, alguna sorpresa i com és inevitable alguna decepció, més anem a clarificar els nominats són:
Millor muntatge: - Infinity.
- Me importas tu.
- Voluntario.
Premi del públic: - Sense ficció.
- L'home invisible.
- Poca policia.
Millor idea original: - Satus Quo.
- Uats de foc.
- Voluntario.
Millor interpretació: - Infinity.
- Me importas tu.
- Voluntario.
Millor muntatge: - Infinity.
- Uatsdafoc.
- Voluntario.
Millor curt local: - Dimelo en la calle.
- Status Quo.
- Uatsdafoc.
Fem un petit recompte: amb 4 nominacions Voluntario, del madrileny Javier Marco. Amb 3 nominacions Infinity, del rus Zhan Danylsan i Uatsdafoc, de l'Artesenc Òscar Vilarasau. Amb 2 nominacions Me importas tu, de la cacerenya Yolanda Román i Status Quo dels Artesencs 75% produccions. I per acabar amb 1 nominació els artesencs Sense ficció, de Matusalem productions, Dimelo en la Calle de Carlos Cuevas i Poca policia de Happyman produccions, acaba la llista de nominats L'home invisible, de la manresana Laura Huete.
Fet aquest petit recompte va sent hora de dir qui es va endur els premis. Javier Marco amb el seu Voluntario va ser un dels grans premiats de la nit recollint el premi més quantios de millor curt i el de millor idea original, doble premi pel Madrileny. Infinity de Zhan Danylsan va ser l'altre doble premiat de la nit recollint el premi a la millor interpretació i el de millor muntatge. El premi del públic va ser per Poca policia de Happyman Produccions, i el de millor curt local va ser per Uatsdafoc d'Òscar Vilarasau. Enhorabona a tots.
I sabent això, la sala es va anar buidant lentament, els seients van anar desaparaixent, les escombres amuntonaven crispetes grises i gots buits, les llums es van apagar i l'Uncurt es va acomiadar, segurament, fins a l'any vinent. Nosaltres també ho fem, no sense abans donar les gràcies a tothom des de la gent que dona un cop de mà desinteressadament fins aquella que s'asseu davant d'una pantalla per passar una bona estona. Però volem donar les gràcies a aquella gent que no ha sortit en aquest article o ho ha fet poc, a aquelles noies ESOrianes que veuen un cartell d'un concurs a l'institut i s'atreveixen a presentar-s'hi; als nens que es converteixen en actors i ens transmeten tota la seva il·lusió; aquells foranins que es marquen el gran viatge per assistir a la gala; aquells que any rere any us trenqueu el cap per presentar les vostres creacions; als Ben grillarts...Déu ni do; al inestimable jurat, moltes i moltes gràcies a tothom i a totdon.
